lunes, 7 de noviembre de 2011

Els reptes de l'Educació del Segle XXI

ACABAR AMB LA PRÀCTICA TRADICIONAL.
En primer lloc, el meu repte consistirà en acabar amb les pràctiques educatives tradicionals que impedeixen a l’alumne desenvolupar els seus coneixements com ara arribar a escola i fer als alumnes obrir els llibres i començar a copiar i fer exercicis. S’ha d’acabar amb aquesta addicció al llibre de text que impedeix a l’alumne desenvolupar la seva creativitat. Els nens tenen inquietuds i coneixements i el meu repte serà desenvolupar aquests aspectes i en definitiva totes les seves capacitats perquè també ells puguin assolir tots els reptes que tindran en el futur els que hi ha ara i els nous que encara no coneixen. Per tant el repte serà que el canvi que ja ha començat continuï i aconsegueixi una major qualitat d’educació ja que encara tenim escoles del s.XIX, mestres del s.XX i alumnes del s.XXI (Imbernon 1999) i hem d’aconseguir entrar tots dins el s. XXI.

Per tant, uns dels reptes serà la reformulació de la funció del professorat (Imbernon 1999), és a dir, acabar amb la idea que el mestre té la veritat absoluta i els nens són tabules rasses. També hem d’acabar amb la funció propedèutica on el sistema educatiu no està orientat per aprendre sinó perquè a l’any següent ens fa falta (sobretot a secundària), tot hauria d’anar en funció al desenvolupament de l’alumne (aprendre a aprendre)

MESTRE COM A GUIA.
Aconseguir un aprenentatge significatiu, actuant el mestre com a orientador en l’aprenentatge de cada alumne. La meva feina com a professora serà guiar els alumnes en el seu camí d’aprenentatge, mostrar-li com és el nostre món. Hi ha una frase que representa molt bé aquesta idea al llibre Va de mestres que diu: “Posa’t al meu costat i no tinguis por” o una altra de Delors 1996: “El mestre no imparteix coneixements sinó que guía aprenentatges”Aquestes paraules expressen molt bé la posició que adopta el mestre com a guia i ajuda per al nen. Sentir-nos en comprimís amb l’educació i mantenir-ho i amb l’alumne. És a dir, conèixer al nen tant a l’àmbit escolar com al familiar i no mantenir-me al marge dels seus problemes.  Aquesta implicació i comprimís també s’ha de tenir amb el centre, administració, familiars i amb la resta de la societat perquè tots som responsables de l’educació. Per aconseguir aquesta implicació no em d’actuar com a models basats en la queixa permanent (Jaume Carbonell 2004) pensant que els responsables de tots els fets negatius sempre són altres. En comptes d’això, hem de fer nostra aquesta responsabilitat i analitzar allò que no hem fet bé per poder corregir-lo.

RELACIÓ ENTRE IGUALS. 
El meu repte es fomentar la relació entre iguals, es a dir, k els alumnes es converteixin en Mestres dels altres, per exemple, un nen de primària pot ajudar a un nen d’infantil (contant-li un compte, ajudant-lo a fer alguna activitat...)

FORMACIÓ PERMANENT.
La professió de mestre és molt dinàmica encara que planifiquem tot el que farem a una classe desprès podran sortir moltes situacions imprevistes, per això, una formació inicial no serà suficient al llarg de la nostra professió necessitarem una formació permanent. Per dur al dia la nostra formació i aprendre constantment podem anar a xerrades, seminaris o fer cursos. No ens hem d’estancar ja que al igual que la societat, l’educació canvia constantment.

INTEGRACIÓ DINS L’AULA
El meu repte serà integrar a tots els nens dins l’aula ja que hem de recordar que som un grup i excloent  un nen fora de classe l’únic que aconseguim és el seu aïllament i dificultar la seva relació amb els companys. Em de tenir en compte que no tots aprenen al mateix ritme ni tenen les mateixes necessitats educatives i per això ens hem d’adaptar als diferents tipus de desenvolupaments.

INTEGRACIÓ CULTURAL
Aconseguir la integració dels alumnes, aprofitant el potencial cultural k ens ofereix i respectant la seva cultura i forma de veure el món. D’aquesta manera poder gaudir tots junts de l’aprenentatge i rebutjant l’educació excloent i plena de prejudicis.

TIC
Introduir les TIC però no només com a eina per accedir a la informació sinó com a eines per ensenyar i aprendre i per col·laborar i així aconseguir un canvi en la metodologia Per tant, no parlem d’emprar-les per llevar-nos treball i deixar-los jugant als ordinadors, sinó ajudant-los a emprar aquestes eines tan potents que tenim al nostre abast.

CRÍTICS I REFLEXIUS                                                                                                                        Un altre repte que tindré molt assumit és ser reflexiva i crítica, és a dir, buscar raons per comprendre perquè les coses son com són i com podríem millorar-les. Això, vol dir que haurem de qüestionar-nos a nosaltres mateixos i deixar que els altres ens jutgen, tot sabent defensar el nostre punt de vista sense deixar-nos influir per les opinions dels altres.. Aquests valors, els haurem d’ensenyar als nostres alumnes perquè no es deixin manipular per qualsevol i siguin capaços d’escoltar diverses opinions i triar la que trobin més encertada. Em de fer que els nens es plantegin preguntes i k reflexionen, han de tenir curiositat per descobrir el món per ells mateixos. Em d’ensenyar-los a ser crítics i aconseguir que siguin capaços de qüestionar, de dubtar de la realitat que se’ls dóna.

SORTIR DE LA MONOTONIA
Com a mestre has de saber sortir de la monotonia i crear diferents formes d’aprendre, sense haver de recórrer sempre a un mètode únic com omplir fitxes o copiar allò que el professor imposa.

AVALUACIÓ                                                                                                                      
Que l’avaluació fos un procés continu d’atenció cap als nens i k els serveixi per continuar aprenent

ESCOLA DE PORTES OBERTES
Impulsar l’escola com a centre cultural perquè tothom pugui accedir, fer una escola de portes obertes fora de l’horari escolar.

PARTICIPACIÓ COMUNITAT
Es assolir la participació de tota la comunitat educativa, per això hem de fer feina tots junts, família (és important que la família participi en el procés de desenvolupament del seu fill), escola i tota la societat, per aconseguir una educació basada en la tolerància i la democràcia. Hem de cercar alternatives a l’escola com a espai físic educatiu, tenint en compte que els nens no només aprenen a escola (educació formal, informal, no formal)

APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA
Que els alumnes gaudeixin d’allò k estan aprenent i assoleixin les competències bàsiques k els donin l’autonomia suficient per seguir aprenent fora de l’aula


En definitiva, es tracta de proposar-se uns objectius,encara que no sé si els arribaré a aconseguir tots però del que no hi ha dubte és de que no serà per no haver-ho intentat. L’educació és feina de tots i m’esforçaré sempre, tant si sóc mestre, com  mare o com a persona que pertany a la societat. No hem d’oblidar que aquests nens són el futur i la seva formació depèn de l’educació que reben.

martes, 17 de mayo de 2011

Email and ICT

EMAIL

Dear Leti, 

Thank you for writting me an email. In fact, I'm writting to give you some good news. 
I'm happy to say that I am in my first year at college and I'm learning a lot of things about education. 
I'm sorry to say that I won't be able to visit you because I have exams and I need to study. If you want you could come to Ibizain summer because I will have finished my exams. 
I think that you should finish your school year and pass the university entrance exam. I promise that I will help you.
I would like to know if you could send me the books that I left in your house las summer. 
I'm looking forward to seeing you
Best wishes 

Úrsula


ICT

Nowadays, ICT is a tool that can change the future of education. It's a new way to teach and learn basic skills.

On the one hand, ICT is an easy and fast way to access information. For example children can search a word that they don't understand in five minutes. In fact, a lot of people have computers in their houses and can communicate with teachers or other children. For instance when a child doesn't know the date of exam can  send an email to his or her teacher.

On the other hand, people who don't have computers don't have the same opportunities as people who can buy a computer. For example, people who study in the university may find a lot of difficulties to access the information. 

In conclusion, I think that ICT can improve and motivate learners. I'm in favour of using ICT in schools because it will help children. I suggest helping poor people and giving their the opportunity of learning too.

martes, 5 de abril de 2011

Why I decided to become a teacher?

I decided to become a teacher because I love children and I want to teach them and to guide their learning. I think that early childhood education is very important for their future and I would like to participate in this process. Although, I would like to teach older children too.


Two years ago I worked teaching gymnastic lessons with girls from three to ten years old and it was a rewarding experience. In fact, it was one of the reasons why I decided to become a teacher.


I hope to be a good teacher and to give my students the opportunity to develop their basic skills to they can continue learning all their lives. I don't remember at what moment I decided to become a teacher but I have always known that I want to work with children. I have started the infant education degree course and I am very happy because I am learning many interesting things.

miércoles, 12 de enero de 2011

Érase una vez un colegio

L'educació dels valors és molt important i els comptes que tant agraden als nens són una forma molt polida de transmetre aquests valors. L'última frase em sembla molt polida per reflexionar:
"No es sólo educar para sacar buenas notas en el colegio sino también en la vida, para hacer de los niños de hoy unas personas de principios, personas de conciencia, personas valiosas"
Això ens fa veure la importància que els nens assoleixin un enfocament profund.

Els blocs que més m'agraden


He triat aquest blog, perquè m'ha semblat molt interessant i motivador. Na Silvia González Goñi representa un tipus de mestra implicada, que es preocupa perquè els seus alumnes aprenguin realment. Tot això, està reflectit al seu blog on podem veure moltes activitats on els seus alumnes són participes i penja els seus treballs. D'aquesta manera podem veure diferents metodològies i experiències que ens fan saber més sobre la realitat de l'aula sobre allò que realment interessa als nens. El que més m'ha sorprès és que ho porta a terme a l'institut que és on sembla que els llibres són les úniques fonts d'informació i en canvi ella fa un bon ús de les TIC. Té molt de mèrit realitzar projectes per als teus alumnes i amb la seva col·laboració perquè és així com realment aprenen.


En definitiva, és un blog molt divertit i contextualitzat amb temes molt interessants i aportacions molt enginyoses que se'ns dubte fan al lector ( o al menys a mi ) terminar cadascun dels articles amb un somriure.


  Aquest blog, és molt emotiu i inclou moltes activitats. A més estan penjades moltes de les activitats que realitzen els alumnes durant el procés i un cop finalitzada l'activitat.
 Aquest blog, a més és d'Infantil i el fet de saber que jo algún dia pudré penjar activitats i projectes que jo amb els meus alumnes duré a la pràctica és molt emocionant i penso que en aquest blog al igual que en l'anterio es veu la realitat de l'aula del dia a dia i quina millor forma de veure'l que amb fotos dels nens experimentant.



Selecció Blocs Adarve

  Papa, mira lo que hago


  Este artículo lo he seleccionado porque pienso que el tema afectivo es muy importante, tanto a nivel familiar como a nivel escolar. Aunque el artículo habla concretamente de la atención que prestan los padres a los niños, pienso que es igualmente aplicable a nivel de aula y de centro. Un buen profesor establece relaciones afectivas y amorosas con sus alumnos ya que si el alumno se siente querido aprende mejor. Por eso, tenemos que interesarnos por todo lo que hacen, por todo lo que dicen. En una profesión como Educación infantil, lo más importante es atender a sus necesidades a sus peticiones porque a partir de esto el niño se formará y se hará un adulto. Ya lo dice la Loe que el niño se tiene que desarrollar en un ambiente de afecto y confianza para potenciar si autoestima e integración social y nosotros somos una pieza clave, al igual que los padres, para hacerlos sentir importantes, como piezas de la sociedad.


Un Tsunami de regalos


  He eligido este articulo ya que está estrechamente relacionado con las fechas en las que nos encontramos. Aunque regalar en tiempos navideños, depende de la familia de cada niño, los profesores tenemos el deber de intentar frenar ese exceso de consumismo en colaboración con las familias. Una propuesta sería realizar una asamblea cuando se aproximen estas fechas para recomendar a los padres y en general a toda la familia de los alumnos, que no es necesario comprar una gran cantidad de regalos a los niños, proponiendo alternativas como pueden ser comprar entre todos los miembros de la familia un par de regalos.

   Por lo que respecta a nosotros, los profesores, tenemos que mostrar a nuestros alumnos que lo importante de la navidad, no es recibir muchos o pocos regalos sino pasar esos días en familia. De esta manera, podemos enriquecerlos con muchos valores como son la solidaridad, la bondad o la humildad, ya que no todos los niños tienen la suerte de recibir regalos y algunos ni siquiera de estar con la familia.

  El tema de los regalos es un tema muy interesante ya que cada año nos encontramos el problema de niños que lo único que valoran es la cantidad de regalos que han recibido, juzgando a sus compañeros por la cantidad de regalos, sin importarles el regalo en si. Tememos que parar este tsunami de regalos que lo único que conseguiran es formar a niños excesivamente consumistas.